Sóc curiós; m’agrada saber com funcionen les coses. La vida és una, i intento no equivocar-me massa, tot i que no sempre ho aconsegueixo. Però bé aprenent…
M’agrada aprendre i buscar respostes. Una mica innocent, cosa que amb el temps s’ha anat perdent.
No em serveixen els arguments com: «això no pot ser» o «home això em sembla massa fort». Coneixedor que la majora i la veritat són antònims, e impressionat de que l’única veritat és lo còmoda que és la gent.
Finalment, us mostro els meus títols acadèmics.
Aquí teniu el primer títol, el de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes (ETIS, cursat a la FIB, UPC). En aquest cas, ja disposo de la versió definitiva del títol, atès que fa anys que vaig finalitzar els estudis.
Us ensenyo ara el títol d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (ETIG), cursat també a la FIB de la UPC.
D’aquest no en tinc la versió «maca» del títol, ja que, un cop finalitzada la carrera, has d’esperar anys perquè te’n lliurin la versió definitiva.
Per acabar, el títol d’Enginyeria Superior en Informàtica, també cursada a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona) de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).
Tampoc no en tinc encara la versió «maca», però els estudis estan completament finalitzats.
Com que aquesta pàgina web l’he anat fent amb el pas dels anys, actualment ja disposo de les versions «maques» dels títols. A continuació, afegeixo el diploma d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.
Finalment, us mostro la versió definitiva del títol d’Enginyeria Superior en Informàtica:
A l’Escola Proa em vaig decantar pel batxillerat de Ciències i Tecnologia, cursant tantes assignatures optatives com em va ser possible.
Sóc d’aquells pocs que aixequen la mà quan es tracta de fer més hores de les obligatòries per aprendre més coses, i aquesta actitud marca una certa diferència.
En acabar el batxillerat, vaig cursar l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes i l’Enginyeria Superior en Informàtica. La UPC diu que sóc l’únic amb les tres enginyeries d’informàtica fetes (i no ha estat pas fàcil).
No tenia pas pensat fer-les totes tres des d’un bon inici, sinó fer-ne una i prou. Com a anècdota, tinc el record d’algú que no em coneixia i que, abans de començar, em va dir que no podria amb l’Enginyeria Informàtica de Gestió. Però bé, sempre n’hi ha, d’aquests…
El que més va costar no van ser les assignatures, sinó els projectes finals, sobretot el primer…
Vaig desenvolupar el primer projecte final al departament d’ESAII de Robòtica de la UPC, construint un robot, dissenyant i construint les peces mecàniques, fent i dissenyant les plaques electròniques, programant-lo i escrivint-ne la documentació.
El més important que vaig aprendre fent aquest projecte va ser com no dirigir un projecte o un departament. Per cert, vaig haver de buscar-me feina els festius al parc d’atraccions del Tibidabo per pagar alguna que altra peça del robot… i no eren precisament barates.
Agraït, doncs, al parc d’atraccions del Tibidabo; va ser una feina molt agradable i entretinguda.
En acabar i presentar el projecte del robot de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, vaig cursar les assignatures que restaven de l’Enginyeria Superior en Informàtica.
Un cop acabades totes les assignatures i quan «només» restava fer els dos projectes finals pendents, vaig decidir treballar abans a ATOS. Aquesta empresa d’informàtica s’encarrega de la Fórmula 1 i dels Jocs Olímpics, i anteriorment també gestionava els sistemes de la FIFA.
Els altres dos projectes finals que restaven per fer els vaig canviar de tutor i de departament, ja que es pot escollir.
Com a segon projecte final (el de l’Enginyeria Superior en Informàtica) vaig programar un joc proposat pel tutor Miquel Barceló. Finalment, com a tercer i últim projecte final, corresponent a l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, vaig desenvolupar una botiga en línia ideada per mi mateix i allotjada al meu propi servidor (com aquesta pàgina, per cert).
Per fi, amb aquesta botiga en línia (www.buydron.com) vaig poder fer alguna cosa per a mi, perquè la botiga era meva!
Per cert, estic molt agraït a Miquel Barceló per dirigir aquests dos projectes i, també, a la secretaria de la FIB per la seva paciència.
Respecte als idiomes, i canviant de tema, he estudiat anglès des de ben jove. Primer en classes de grups de cinc persones durant aproximadament cinc anys. Va ser durant l’etapa de l’ESO i no recordo exactament quants anys van ser, però sí que tinc un molt bon record de la professora Montserrat Musselles.
Després vaig continuar a l’Escola Oficial d’Idiomes. Tampoc recordo quants anys hi vaig anar, ja que vaig passar per diversos centres: Drassanes, l’Hospitalet i Esplugues, perquè em quedava més a prop de la universitat. En total, vaig fer un munt d’anys d’anglès. Fins i tot vaig acabar passant un estiu treballant a Anglaterra, en una fruiteria 🙂
Posteriorment, vaig aprovar primer i segon d’alemany i també vaig tenir un primer any fallit de francès, en què no vaig poder donar l’abast. Al mateix temps cursava l’enginyeria informàtica, primer d’alemany i, a més, vaig ser l’únic alumne de totes les classes d’una assignatura a acabar un treball de programació prou llarg… Però bé, el francès no va sortir 🙁
A tot això, a banda dels cursos anuals, també vaig fer uns quants cursos intensius d’estiu.
Bé, d’idiomes n’he fet prou, trobo, i d’informàtica també…
Ah, per cert, per sort per a mi ara estic solter i sense compromís. No ens enganyem: és com s’està millor XD!
Aquí teniu un joc de cartes fet completament per mi, menys la idea i la normativa del joc. És a dir, em van dir: «Programa aquest joc», em van passar les normes i aquí el teniu.
Sembla senzill, però la normativa del joc és molt més extensa del que us pugueu imaginar.
El joc en format .jar fet per mi, no tingueu por en baixar-ho, és segur. És un simple joc, no té cap codi maliciós. Qualsevol .jar genera una alerta. També el tinc en format .exe el qual no genera cap alerta, però queda instal·lat el joc a l’ordinador. El format .jar representa què és multiplataforma i el .exe només funciona sobre Windows. Per tant, està penjat en .jar
El document o memòria:
El joc de dames el varem desenvolupar un grup de 4 persones durant la carrera. No es només obra meva, ni molt menys, ja que era un grup de 4, però estic molt content del resultat final. Ho penjo aquí per si us voleu baixar el joc. El joc esta fet amb Java i compta amb una increïble intel·ligència artificial molt potent feta per l’Eduard Huntingford. El joc esta programat amb Java i funciona tant en Windows com en Linux correctament, però varem afegir un instal·lador (setup.exe) per que fos més fàcil de jugar al joc de dames per l’usuari final normal d’aquells que només fa servir Windows. Després de instal·lar el joc podreu jugar-hi clicant sobre Dames.exe.
Descomprimiu l’arxiu PACD si el voleu jugar-hi.
Aquí deixo pujada la pràctica d’intel·ligència artificial.
Fent aquesta pràctica va ser la primera vegada que no vaig tenir cap por a l’hora de fer-la; és més, em vaig sentir còmode desenvolupant-la. En algunes pràctiques anteriors solia tenir petits dubtes sobre si les aconseguiria acabar a temps o si funcionarien correctament. Amb aquesta, però, ja li havia agafat el truc.
Aquesta pràctica està feta en Java.
Us deixo una breu explicació del funcionament de la pràctica, per si algú —o jo mateix— decideix tornar-li a fer un cop d’ull en el futur.
Heu d’executar «CercaLocal.java», que és on es troba el mètode principal (main).
A partir d’aquí us apareixerà una interfície:
Les empreses necessiten comprar electricitat a les companyies elèctriques.
Si premeu «Executar», veureu el següent:
OFERTA (companyies elèctriques)
L’oferta es genera amb valors aleatoris. Veureu que cada companyia elèctrica produeix una quantitat determinada de paquets d’electricitat generats a l’atzar.
DEMANDA (empreses)
La demanda mostra els paquets d’electricitat que necessita cada empresa.
RESULTAT
En aquesta finestra veureu dues solucions: una calculada sense IA i una altra trobada amb IA (utilitzant l’heurístic i l’algorisme seleccionats).
1. Solució sense IA
Veureu les assignacions entre oferta i demanda sense optimitzar el valor que premia l’heurístic triat. És a dir, assignacions entre oferta i demanda sense cap mena d’intel·ligència artificial.
2. Solució amb IA
A continuació s’imprimeixen les assignacions entre oferta i demanda segons l’algorisme d’IA i l’heurístic seleccionats. És a dir, assignacions entre oferta i demanda optimitzades mitjançant intel·ligència artificial.
Finestra superior de resultats
En aquesta finestra es mostra la qualitat de la solució trobada sense IA i de la trobada amb IA, indicant el valor de l’heurístic en cada cas.
Veureu que la solució trobada amb IA presenta un valor heurístic més baix, la qual cosa indica que és una solució millor.
Aquest és un treball final optatiu d’una assignatura de la carrera anomenada Visió per Computador. Em sembla que vaig ser l’únic «matat» que el va fer. Estic bastant content del resultat final.
Primer vam desenvolupar una aplicació que detectava semàfors en una fotografia, però el treball optatiu consistia a crear una aplicació capaç de detectar semàfors en vídeo. Concretament, indicava la posició del semàfor i el seu color.
També recordo que, fins i tot quan el semàfor parpellejava o la càmera es movia, l’aplicació continuava detectant-lo i funcionava correctament.
L’aplicació funcionava sobre Matlab. No recomano intentar executar-la a un usuari normal que no sigui informàtic.
Per executar-la, cal obrir el fitxer «practica2video.m» amb Matlab. Tot seguit, només heu de seleccionar un dels vídeos i ja està, així de fàcil!
Aquí penjo dita aplicació: VCmarcrodonmiquelcabrera
A continuació mostro una imatge que representa com software detecta un semàfors i l’emmarca en un quadrat vermell:
Si us voleu baixar el MATLAB la pàgina web esta aqui. Jo no me pogut baixar de nou el MATLAB doncs és de pagament i no disposo de la llicencia d’estudiant. Per tant no he pogut executar de nou el programa. La imatge mostrada es una burda representació.
Bé, com a projecte final de l’Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes, vaig haver de fer un robot submarí el qual tenia una càmera de vídeo per la qual es podia veure el fons i a més a més tenia una sonda de pressió i una altra de profunditat. A més a més al vaixell on anava remolcat el robot submarí hi havia una altra sonda de profunditat i de velocitat. Amb aquesta informació el robot es mantenia una distància constant del fons modificant la seva profunditat segons variés la profunditat del fons marí.
En aquest projecte vaig realitzar un gran número de tasques.
Vaig programa els Microchips del robot i del vaixell, vaig realitzar un programa que corria sobre Windows que servia per controlar o veure la informació que transmitia el robot submarí. Adicionalment em vaig encarregar de dissenyar i fabricar tota l’electrònica del projecte i també de la fabricació de i disseny (amb Autocad) de les peces mecàniques necessàries. També em vaig encarregar de la documentació.
A continuació enllaço la memòria:
També mostro el codi final fet per mi per programar els dos ICM4011:
I addicionalment mostro també versions prèvies a la versió final mostrada abans o proves de codi amb altres funcionalitats del ICM4011.
El programa que va a l’ordinador de l’embarcació també programat per a mi per controlar l’embarcació si es vol i per veure el relleu en 2D del fons marí:
I d’altres documents com els arxius del disseny de les plaques electròniques o el disseny d’algunes peces del robot, entre de molts d’altres…
I finalment els datasheets o manuals dels fabricants dels components usats en el robot.
Ara penjaré el software necessari utilitzat en el projecte per programar, dissenyar o d’altres.
sofware bajado durante el proyecto
Un parell de vídeos tontos que només mostren una petita part del projecte. Podreu trobar molta més informació sobre el projecte als enllaços anteriorment ficats.
Aquest mostra com es mouen les aletes, aquestes es podien moure en un angle determinat a voluntat des d’un ordinador a bord de l’embarcació o automàticament mitjançant l’algoritme PID.
El següent vídeo només mostra la càmera situada a la panxa del submarí per veure el fons marí, en un monitor.
A continuació mostro una imatge del programa fet en Microsoft Visual Studio el qual serveix tant per controlar el submarí, com per veure el relleu marí que captura el robot submarí:
A continuació mostro una imatge d’un del esquemes elèctrics dissenyats amb Eagle:
Finalment mostro una imatge d’una biela dissenyada amb AutoCAD:
A la memòria adjuntada anteriorment es pot trobar informació més detallada.
Com que tinc el meu propi servidor web encès les 24 hores al dia, no tinc cap límit a l’hora de publicar pàgines web, doncs puc publicar-ne la quantitat que vulgui; només he de pagar el domini, i l’electricitat que gasta el servidor.
Per tant, com a hobby i per a practicar programació web, vaig crear aquesta pàgina, on podreu trobar tots els capítols de la nova sèrie d’Akira Toriyama: Dragon Ball Super.
Com que igualment miro cada episodi a mesura que surt cada dissabte (ja que segueixo la sèrie), no representa cap esforç tenir la pàgina actualitzada.
Aquí us presento un enllaç a la meva tenda online: www.buydron.com
El document o memòria: Memoria – miquel.cabrera.vicens