Sóc curiós, m’agrada saber com funciona això. La vida és una, e intento no equivocar-me massa, sense èxit. Però bé aprenent… m’agrada aprendre i buscar respostes. Una mica innocent, cosa que amb el temps s’ha anat perdent. No em serveixen els arguments com: “això no pot ser” o “home això em sembla massa fort”. Coneixedor que la majora i la veritat són antònims e impressionat de que l’única veritat és lo còmoda que és la gent.
Finalment us ensenyo els títols:
Aquí teniu el primer títol, el de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes (ETIS, cursat a la FIB, UPC). D’aquest tinc la versió “maca” del títol, ja que ha passat cert temps des de que vaig acabar la carrera.
Ús ensenyo ara el títol de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (ETIG cursat també a la FIB, UPC). D’aquest no tinc la versió “maca” del títol, ja que un cop finalitzada la carrera has d’esperar anys a que tel donin la versió “maca”.
Per acabar el títol de l’Enginyeria Superior en Informàtica també cursada a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona), UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Tampoc tinc encara la versió “maca” però està totalment finalitzada.
Actualment ja disposo de les versions “maques”. Afegeixo a continuació el diploma de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.
I finalment us mostro la versió definitiva del títol de l’Enginyeria Superior en Informàtica:
A l’escola Proa hem vaig decantar al batxillerat de ciències i tecnologia. Fent tantes assignatures permeses possibles. Em vaig decantar al batxillerat de ciències i tecnologia. Fent tantes assignatures permeses possibles. Sóc d’aquells pocs que aixeca la mà quan es tracta de fer més hores de les obligatòries per aprendre més coses, i aquesta actitud marca certa diferencia.
En acabat batxillerat, entrant ben just per cert, vaig fer l’enginyeria en informàtica de gestió, sistemes i la superior. La UPC diu que sóc l’únic amb les 3 enginyeries d’informàtica fetes (no ha sigut pas fàcil). No ho tenia pas pensat fer les 3 des de bon inici, sinó fer-ne una i prou. Com anècdota tinc el record d’algú que no em coneixia, el qual abans de començar em va dir que no podria amb l’enginyeria informàtica de gestió, i doncs sempre n’hi ha d’aquests…
El que va costar més no van ser les assignatures sinó els projectes finals, sobretot el primer…
Treballant el primer projecte final en el departament d’ESAII de robòtica de la UPC, construint un robot, dissenyant i construint les peces mecàniques, fent i dissenyant les plaques electròniques, programant el robot i escrivint la documentació.
El més important que vaig aprendre fent aquest projecte, va ser com no dirigir un projecte o un departament. Per cert, vaig haver de buscar-me feina els festius al parc d’atraccions del Tibidabo per pagar alguna que altra peça del robot… i no eren precisament barates. Agraït doncs al parc d’atraccions del Tibidabo, va ser una feina molt agradable i entretinguda.
En acabat i “presentat” el projecte del robot de l’enginyeria informàtica de sistemes, vaig fer les assignatures que restaven de l’Enginyeria superior en informàtica.
En acabat totes les assignatures i quan “només” restaven fer els 2 projectes finals restants; vaig decidir abans treballar a ATOS. Aquesta empresa d’informàtica porta la formula 1 i les olimpíades i abans portava també la FIFA.
Els altres dos projectes que restaven per fer, el vaig canviar de tutor i de departament, doncs pots escollir.
Com a segon projecte final (el de l’enginyeria informàtica superior) vaig programar un joc proposat pel tutor Miquel Barceló, i finalment com a tercer i últim projecte final el qual correspon al projecte de l’enginyeria d’informàtica de gestió, una tenda en línia ideada per mi, allotjada en el meu servidor propi (com aquesta pàgina, per cert).
Per fi amb aquesta tenda online (www.buydron.com) vaig poder fer alguna cosa per a mi, doncs la tenda és meva! Per cert, molt agraït a Miquel Barceló per portar-me aquests 2 projectes i, per cert, a secretaria de la FIB per la seva paciència.
Respecte als idiomes i canviant de tema, he fet angles des de molt jove. Primer amb classes per grups de 5 persones durant uns 5 anys aproximadament. Realment va ser durant l’etapa de l’ESO i no recordo exactament quants anys van ser, però sí que tinc un bon record de la professora Montserrat Musselles.
Després vaig continuar a l’Escola Oficial d’Idiomes i tampoc recordo quants anys van ser, doncs vaig anar a vaires escoles, a drassanes, a l’Hospitalet, i a esplugues perquè em parava més a prop de la universitat, i vaig fer un munt d’anys d’anglès. Vaig acabar anant-me’n un estiu a treballar a Anglaterra en una fruiteria :-)
Després vaig fer primer i segon d’alemany aprovats i també un primer any fracàs de Francès, on no vaig poder donar l’abast perquè cursava alhora l’enginyera informàtica i primer d’alemany i a més vaig ser l’únic alumne de totes les classes d’una assignatura en acabar un treball de programació prou llarg… però bé el Francès no va sortir :-(.
A tot això a part dels cursos de caràcter anual també vaig fer uns quants cursos intensius d’estiu.
Bé d’idiomes n’he fet prou trobo i d’informàtica també…
Ah, per cert, per sort per mi ara estic solter i sense compromís. No ens enganyem, és com s’està millor XD!
Aquí teniu un joc de cartes fet completament per mi, menys la normativa i la idea del joc. És a dir em van dir programa aquest joc, em van passar les normes i aquí el teniu. Sembla senzill, però la normativa del joc és molt més extensa del que us pugueu imaginar.
El joc en format .jar fet per mi, no tingueu por en baixar-ho, és segur. És un simple joc, no té cap codi maliciós. Qualsevol .jar genera una alerta. També el tinc en format .exe el qual no genera cap alerta, però queda instal·lat el joc a l’ordinador. El format .jar representa què és multiplataforma i el .exe només funciona sobre Windows. Per tant, està penjat en .jar
El document o memòria:
El joc de dames el varem desenvolupar un grup de 4 persones durant la carrera. No es només obra meva, ni molt menys, ja que era un grup de 4, però estic molt content del resultat final. Ho penjo aquí per si us voleu baixar el joc. El joc esta fet amb Java i compta amb una increïble intel·ligència artificial molt potent feta per l’Eduard Huntingford. El joc esta programat amb Java i funciona tant en Windows com en Linux correctament, però varem afegir un instal·lador (setup.exe) per que fos més fàcil de jugar al joc de dames per l’usuari final normal d’aquells que només fa servir Windows. Després de instal·lar el joc podreu jugar-hi clicant sobre Dames.exe.
Descomprimiu l’arxiu PACD si el voleu jugar-hi.
Aquí deixo penjada la pràctica d’intel·ligència artificial.
Fent aquesta pràctica va ser quan per primer cop no vaig tenir cap por al fer-la, és més, em vaig sentir còmode fent-lo. Normalment en algunes pràctiques anteriors tenia petits dubtes de si les aconseguiria acabar a temps o de si funcionarien. En aquesta ja li vaig agafar el “truco”. Aquesta pràctica està feta amb Java.
Us deixo una breu explicació del funcionament de la pràctica si algú o jo mateix decideixo tornar-li a fer un cop d’ull en un futur.
Tens d’executar Cerca local.java que és on hi ha el main.
A partir d’aquí et sortirà una interfície:
Num de companyies són el número de companyies elèctriques que venen electricitat, això és l’OFERTA (per exemple fica 10)
Núm d’empreses són el número d’empreses que necessiten comprar electricitat, això en la DEMANDA (per exemple fica 20)
Les empreses necessiten comprar electricitat a les companyies elèctriques.
Num de hores. Fica 1. Cada hora el MERCAT es fica en marxa, i tracta de assignar LA OFERTA( PAQUETS de electricitat de les elèctriques) amb la DEMANDA (necessitat de PAQUETS per part de empreses ), es ha dir les empreses compren electricitat a les elèctriques.
Si li dones a executar veuràs com:
L’OFERTA (companyies elèctriques) es genera amb valors aleatoris. Veuràs que una elèctrica produeix paquets d’electricitat a l’atzar.
La DEMANDA (empreses) mostren els paquets d’electricitat que necessiten.
El RESULTAT: En aquesta finestra veuràs dos solucions. Una calculada sense IA, i l’altre trobada amb IA (utilitzant l’heurístic i l’algorisme triat)
1-SOLUCIÓ SENSE IA:
Veuràs les assignacions entre oferta i demanda primer sense optimitzar el valor que premia l’heurístic triat, es a dir assignacions entre oferta i demanda sense cap mena d’inteligencia.
2-SOLUCIÓ AMB IA
Després s’imprimeix les assignacions entre oferta i demanda segons l’algorisme de IA triat i l’heurístic. És a dir assignacions entre oferta i demanda amb IA.
LA FINESTRA DE DALT DE RESULTAT. En aquesta finestra s’imprimeix la qualitat de la solució trobada sense IA i amb IA mostrant el valor de l’heurístic. Veuràs que la Solució trobada amb IA mostra un valor de l’heurístic més baix (solució més bona).
Aquest és un treball final optatiu (em sembla que vaig ser l’únic matat que el va fer) d’una assignatura de la carrera anomenada Visió per Computador. Estic bastant content del resultat final.
Primer vàrem fer una aplicació que detectava els semàfors en una fotografia, però el treball optatiu tractava d’una aplicació que detecta els semàfors en vídeo (concretament et senyalava on estava el semàfor i el color). També me’n recordo que quan el semàfor parpellejava o es movia la càmera fins i tot l’aplicació detectava això i funcionava correctament.
L’aplicació funcionava sobre Matlab, no recomano intentar fer funcionar dita aplicació a un usuari normal que no sigui informàtic.
Per executar-lo ha d’obrir el practica2video.m amb el matlab, tot seguit selecciona un dels vídeos i ja esta, així de fàcil!
Aquí penjo dita aplicació: VCmarcrodonmiquelcabrera
A continuació mostro una imatge que representa com software detecta un semàfors i l’emmarca en un quadrat vermell:
Si us voleu baixar el MATLAB la pàgina web esta aqui. Jo no me pogut baixar de nou el MATLAB doncs és de pagament i no disposo de la llicencia d’estudiant. Per tant no he pogut executar de nou el programa. La imatge mostrada es una burda representació.
Bé, com a projecte final de l’Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes, vaig haver de fer un robot submarí el qual tenia una càmera de vídeo per la qual es podia veure el fons i a més a més tenia una sonda de pressió i una altra de profunditat. A més a més al vaixell on anava remolcat el robot submarí hi havia una altra sonda de profunditat i de velocitat. Amb aquesta informació el robot es mantenia una distància constant del fons modificant la seva profunditat segons variés la profunditat del fons marí.
En aquest projecte vaig realitzar un gran número de tasques.
Vaig programa els Microchips del robot i del vaixell, vaig realitzar un programa que corria sobre Windows que servia per controlar o veure la informació que transmitia el robot submarí. Adicionalment em vaig encarregar de dissenyar i fabricar tota l’electrònica del projecte i també de la fabricació de i disseny (amb Autocad) de les peces mecàniques necessàries. També em vaig encarregar de la documentació.
A continuació enllaço la memòria:
També mostro el codi final fet per mi per programar els dos ICM4011:
I addicionalment mostro també versions prèvies a la versió final mostrada abans o proves de codi amb altres funcionalitats del ICM4011.
El programa que va a l’ordinador de l’embarcació també programat per a mi per controlar l’embarcació si es vol i per veure el relleu en 2D del fons marí:
I d’altres documents com els arxius del disseny de les plaques electròniques o el disseny d’algunes peces del robot, entre de molts d’altres…
I finalment els datasheets o manuals dels fabricants dels components usats en el robot.
Ara penjaré el software necessari utilitzat en el projecte per programar, dissenyar o d’altres.
sofware bajado durante el proyecto
Un parell de vídeos tontos que només mostren una petita part del projecte. Podreu trobar molta més informació sobre el projecte als enllaços anteriorment ficats.
Aquest mostra com es mouen les aletes, aquestes es podien moure en un angle determinat a voluntat des d’un ordinador a bord de l’embarcació o automàticament mitjançant l’algoritme PID.
El següent vídeo només mostra la càmera situada a la panxa del submarí per veure el fons marí, en un monitor.
A continuació mostro una imatge del programa fet en Microsoft Visual Studio el qual serveix tant per controlar el submarí, com per veure el relleu marí que captura el robot submarí:
A continuació mostro una imatge d’un del esquemes elèctrics dissenyats amb Eagle:
Finalment mostro una imatge d’una biela dissenyada amb AutoCAD:
A la memòria adjuntada anteriorment es pot trobar informació més detallada.
Com que tinc el meu propi servidor web encès les 24 hores al dia, no tinc cap límit a l’hora de publicar pàgines web, doncs puc publicar-ne la quantitat que vulgui; només he de pagar el domini, i l’electricitat que gasta el servidor.
Per tant, com a hobby i per a practicar programació web, vaig crear aquesta pàgina, on podreu trobar tots els capítols de la nova sèrie d’Akira Toriyama: Dragon Ball Super.
Com que igualment miro cada episodi a mesura que surt cada dissabte (ja que segueixo la sèrie), no representa cap esforç tenir la pàgina actualitzada.
Aquí us presento un enllaç a la meva tenda online: www.buydron.com
El document o memòria: Memoria – miquel.cabrera.vicens